LA MANCANÇA

|

"Tota obra d'art és filla del seu temps, moltes vegades és mare dels nostres sentiments.
De la mateixa forma, cada període de la cultura produeix un art propi que no pot repetir-se. L'intent de reviure principis artístics passats pot produir, a tot estirar, obres d'art que són com un nen mort abans de néixer . Per exemple, no podem viure i sentir com els antics grecs. Els esforços per posar en pràctica els principis grecs de l'escultura, per exemple, solament crearan formes semblants a les gregues, però l'obra quedarà inanimada per a sempre. Una imitació sempre s'assembla a les imitacions d'un mico. El mico s'asseu i sosté un llibre davant els seus ulls, ell fulleja i adopta un aire de gravetat, però el sentit interior d'aquests moviments falta completament".
(Pàgina 21 del llibre de V. Kandinsky, de "Lo espiritual en el arte", esmentat en el primer post d'aquesta sèrie)


Vet aquí allò que podria ser el més temible per a un mestre i en certa mesura (en massa mesura?) no ho és: que manqui el sentit interior dels moviments de la lectura, de les lectures. Que prevaleixi abans la imitació, la copia, el nen calcat i exel·lent, que l'afavoriment del seu propi i personal moviment, respectant els seus personals ritmes acompassats en el temps, el temps que no s'hauria d'emportar pel davant la velocitat.

1 comentaris:

Marta ha dit...

Avui discrepo amb el gran Kandinsky per mi l'obra d'art mai no és mare dels nostres sentiments sinó filla dels nostres sentiments i emocions, si n'ets l'autor i mirall dels nostres sentiments i emocions si n'ets l'observador.