ÚLTIMA PUNTADA

|
"En aquests temps muts i cecs (1910), els homes donen importància exclusiva a l'èxit extern, es preocupen solament dels béns materials i celebren com una gran proesa el progrés tècnic que solament serveix i solament pot servir al cos. La forces purament espirituals són subestimades en el millor dels casos, o simplement passades per alt.
Els famolencs i visionaris aïllats són ridiculitzats o menystinguts per anormals. Les poques ànimes que no s'enfonsen en el somni i senten un obscur desig de vida espiritual, de saber i de progrés, es lamenten desolades en mig del groller cor de materialisme. La nit espiritual es cenyeix més i més. Les tenebres grises cauen sobre les ànimes atemorides i els seus superiors, acusats i debilitats pel dubte i la por, s'estimen més, a vegades, el lent obscuriment a la sobtada i violenta caiguda en la negror".
Pàgina 29 del text de V. Kandinski: " De lo espiritual en el arte". (1910 amb afegits de l'autor de 1912. L'edició és l'esmentada en el primer post.



Bé, fins aquest post ha estat aquest bloc. Crec haver recollit les cites més significatives del text. Significatives per a mi, clar. Caldria llegir-les en el seu context, per la qual cosa, en un dels posts, esmento com baixar-se una edició, distinta de la que jo tinc, del text complert. Crec que els gustos són educables, llegir aquest llibre et fa pensar, com a mínim, que el que Vassili Kandinsky feia era motivat per inquietats profundes i d'una enorme "necessitat interior" (dit en una expressió del propi artista i repetida una i altra vegada en el tex).

Seguint un aspecte de l'esperit del text, que no és altra que l'esperit de V. Kandinsky, he posat a sota de les cites algun tema musical, alguna música que d'alguna manera jo he relacionat amb les pintures aquí exposades.

Impressions, pensaments (o cosa semblant) suggerits pels quadres i les músiques, els he anotat per concloure cada post. Tot plegat per teixir com una peça de vestir (mínima, existent i transparent) de par a un contacte el més proper possible amb allò que fa surar elements que fan gaudir, essent allò que fa surar la singular vida de cadascú.

SONS INTERNS

|
Traç blanc. V. Kandinsky
"Les ànimes famolenques marxen [de les exposicions] famolenques.
La gran massa passen per les sales i troba els llenços "bonics" i "grandiosos". "Els experts admiren la "factura" (així com s'admira a un equilibrista), assaboreix la pintura (tal com s'assaboreix una empanada)".
"L'home que podria dir alguna cosa a l'home no ha dit res, i el que podria escoltar no ha escoltat res. A aquest estat de l'art s'anomena "l'art pour l'art".
La destrucció dels sons interns, que són la vida dels colors, la dispersió de les forces de l'artista en el buit, és l'art per l'art.
A canvi de la seva habilitat, força inventiva i emotiva, l'artista busca la recompensa material. La satisfacció de la seva ambició i cobdícia es converteix en la seva meta. En lloc d'un treball profund i solitari dels artistes, sorgeix la lluita per aquest bens. Tots es queixen de l'excessiva competència i l'excessiva producció. Odi, partidisme, camarilles, gelosia, intrigues, són la conseqüència d'aquest art materialista desproveït de sentit.
L'espectador s'aparta tranquil·lament de l'artista, que no veu la finalitat de la seva vida en un art sense metes sinó que persegueix objectius més alts.
"Comprendre" és formar i atraure l'espectador al punt de vista de l'artista."
(Pàgina 24, en la INTRODUCCIÓ del llibre de V. Kandinsky "De lo espiritual en el arte", esmentat al principi d'aquest bloc)



"...sorgeix la lluita per aquest béns. Tots es queixen de l'excessiva competència i l'excessiva producció. Odi, partidisme, camarilles, gelosia, intrigues... Davant d'aquest desèrtic i familiar panorama, gens exclusiu dels artistes, és on m'agradaria col·locar, en el frontó de la seva entrada les paraules d'en Miquel Martí i Pol:
...a fi i efecte que les ànimes notessin, per simpatia, els harmònics que vibren en aquests versos.

LA MANCANÇA

|

"Tota obra d'art és filla del seu temps, moltes vegades és mare dels nostres sentiments.
De la mateixa forma, cada període de la cultura produeix un art propi que no pot repetir-se. L'intent de reviure principis artístics passats pot produir, a tot estirar, obres d'art que són com un nen mort abans de néixer . Per exemple, no podem viure i sentir com els antics grecs. Els esforços per posar en pràctica els principis grecs de l'escultura, per exemple, solament crearan formes semblants a les gregues, però l'obra quedarà inanimada per a sempre. Una imitació sempre s'assembla a les imitacions d'un mico. El mico s'asseu i sosté un llibre davant els seus ulls, ell fulleja i adopta un aire de gravetat, però el sentit interior d'aquests moviments falta completament".
(Pàgina 21 del llibre de V. Kandinsky, de "Lo espiritual en el arte", esmentat en el primer post d'aquesta sèrie)


Vet aquí allò que podria ser el més temible per a un mestre i en certa mesura (en massa mesura?) no ho és: que manqui el sentit interior dels moviments de la lectura, de les lectures. Que prevaleixi abans la imitació, la copia, el nen calcat i exel·lent, que l'afavoriment del seu propi i personal moviment, respectant els seus personals ritmes acompassats en el temps, el temps que no s'hauria d'emportar pel davant la velocitat.