Traç blanc. V. Kandinsky"Les ànimes famolenques marxen [de les exposicions] famolenques.
La gran massa passen per les sales i troba els llenços "bonics" i "grandiosos". "Els experts admiren la "factura" (així com s'admira a un equilibrista), assaboreix la pintura (tal com s'assaboreix una empanada)".
"L'home que podria dir alguna cosa a l'home no ha dit res, i el que podria escoltar no ha escoltat res. A aquest estat de l'art s'anomena "l'art pour l'art".
La destrucció dels sons interns, que són la vida dels colors, la dispersió de les forces de l'artista en el buit, és l'art per l'art.
A canvi de la seva habilitat, força inventiva i emotiva, l'artista busca la recompensa material. La satisfacció de la seva ambició i cobdícia es converteix en la seva meta. En lloc d'un treball profund i solitari dels artistes, sorgeix la lluita per aquest bens. Tots es queixen de l'excessiva competència i l'excessiva producció. Odi, partidisme, camarilles, gelosia, intrigues, són la conseqüència d'aquest art materialista desproveït de sentit.
L'espectador s'aparta tranquil·lament de l'artista, que no veu la finalitat de la seva vida en un art sense metes sinó que persegueix objectius més alts.
"Comprendre" és formar i atraure l'espectador al punt de vista de l'artista."
La gran massa passen per les sales i troba els llenços "bonics" i "grandiosos". "Els experts admiren la "factura" (així com s'admira a un equilibrista), assaboreix la pintura (tal com s'assaboreix una empanada)".
"L'home que podria dir alguna cosa a l'home no ha dit res, i el que podria escoltar no ha escoltat res. A aquest estat de l'art s'anomena "l'art pour l'art".
La destrucció dels sons interns, que són la vida dels colors, la dispersió de les forces de l'artista en el buit, és l'art per l'art.
A canvi de la seva habilitat, força inventiva i emotiva, l'artista busca la recompensa material. La satisfacció de la seva ambició i cobdícia es converteix en la seva meta. En lloc d'un treball profund i solitari dels artistes, sorgeix la lluita per aquest bens. Tots es queixen de l'excessiva competència i l'excessiva producció. Odi, partidisme, camarilles, gelosia, intrigues, són la conseqüència d'aquest art materialista desproveït de sentit.
L'espectador s'aparta tranquil·lament de l'artista, que no veu la finalitat de la seva vida en un art sense metes sinó que persegueix objectius més alts.
"Comprendre" és formar i atraure l'espectador al punt de vista de l'artista."
(Pàgina 24, en la INTRODUCCIÓ del llibre de V. Kandinsky "De lo espiritual en el arte", esmentat al principi d'aquest bloc)
"...sorgeix la lluita per aquest béns. Tots es queixen de l'excessiva competència i l'excessiva producció. Odi, partidisme, camarilles, gelosia, intrigues... Davant d'aquest desèrtic i familiar panorama, gens exclusiu dels artistes, és on m'agradaria col·locar, en el frontó de la seva entrada les paraules d'en Miquel Martí i Pol:
...a fi i efecte que les ànimes notessin, per simpatia, els harmònics que vibren en aquests versos.
1 comentaris:
Els versos que has triat de Miquel Martí i Pol commouen i somouen l'ànima.
Publica un comentari a l'entrada