QUAN EL VERD PERD EL SEU EQUILIBRI

|

"El groc es torna amb facilitat agut i no pot descendir a gran profunditat. El blau es torna diametralment agut i no pot ascendir a gran altura.
L'equilibri ideal en la mescla d'aquests dos colors diametralment oposats està en el verd".
"La passivitat és la qualitat més característica del verd absolut, matisada per una espècia de saturació i autocomplaença. El verd absolut és en el camp dels colors el que en el social és la burgesia: un element immòbil, satisfet i limitat en tots els sentits".
Quan el verd absolut perd el seu equilibri, ascendeix al groc i cobra vida, joventut i alegria".
Pàgines 75 i 77 del text de Kandinsky esmentat en el primer post.


Potser més encertat que comparar música i pintura a plànol i realitat, respectivament, fora intentar una comparació amb dos plans paral·les; però amb una radical diferència del que es pot considerar en geometria. La música i la pintura sí que tenen un punt en comú: l'emoció humana i la seva diversitat en infinites intensitats.

4 comentaris:

Marta ha dit...

M'alegro que t'hagis decidit a fer el nou blog. Ets tot un expert en pintura i també en emocions humanes. M'hi passaré sovint.

jo artin au ha dit...

No, no. Expert,no. De cap manera. El que passa és que aquest llibre, que me'l va deixar un amic que sí pinta, em va agradar molt. Me'l vaig comprar, ja fa força temps i l'he llegit, tal com cal, és a dir poc a poc, un parell o tres de vagades;les cites subratllades bastant més de dues o tres vegades. HI ha alguna cosa que m'agrada de Kandinsky, em passa com en els temes musicals que m'agraden; sovint hi ha alguna cosa nova a escoltar i a sentir que em sorprèn. I quan no em sorprèn res de nou, em deleixo amb la repetició, grata, dels mateixos sons i ritmes que em commouen.
m'alegra que et passis per aquest blog.

Cèlia ha dit...

Jo sóc tot el contrari, amb tantes coses noves i tans llibres que no tindré prou vida per llegir, no m'agraden les repeticions de cap manera, però com que aquest bloc és una novetat, FELICITATS per l'estrena!

jo artin au ha dit...

Posem, Célia, que t'agrada el bon vinet. No repetiries?