"En aquests temps muts i cecs (1910), els homes donen importància exclusiva a l'èxit extern, es preocupen solament dels béns materials i celebren com una gran proesa el progrés tècnic que solament serveix i solament pot servir al cos. La forces purament espirituals són subestimades en el millor dels casos, o simplement passades per alt.Els famolencs i visionaris aïllats són ridiculitzats o menystinguts per anormals. Les poques ànimes que no s'enfonsen en el somni i senten un obscur desig de vida espiritual, de saber i de progrés, es lamenten desolades en mig del groller cor de materialisme. La nit espiritual es cenyeix més i més. Les tenebres grises cauen sobre les ànimes atemorides i els seus superiors, acusats i debilitats pel dubte i la por, s'estimen més, a vegades, el lent obscuriment a la sobtada i violenta caiguda en la negror".
Pàgina 29 del text de V. Kandinski: " De lo espiritual en el arte". (1910 amb afegits de l'autor de 1912. L'edició és l'esmentada en el primer post.
Bé, fins aquest post ha estat aquest bloc. Crec haver recollit les cites més significatives del text. Significatives per a mi, clar. Caldria llegir-les en el seu context, per la qual cosa, en un dels posts, esmento com baixar-se una edició, distinta de la que jo tinc, del text complert. Crec que els gustos són educables, llegir aquest llibre et fa pensar, com a mínim, que el que Vassili Kandinsky feia era motivat per inquietats profundes i d'una enorme "necessitat interior" (dit en una expressió del propi artista i repetida una i altra vegada en el tex).
Seguint un aspecte de l'esperit del text, que no és altra que l'esperit de V. Kandinsky, he posat a sota de les cites algun tema musical, alguna música que d'alguna manera jo he relacionat amb les pintures aquí exposades.
Impressions, pensaments (o cosa semblant) suggerits pels quadres i les músiques, els he anotat per concloure cada post. Tot plegat per teixir com una peça de vestir (mínima, existent i transparent) de par a un contacte el més proper possible amb allò que fa surar elements que fan gaudir, essent allò que fa surar la singular vida de cadascú.
