"El groc es torna amb facilitat agut i no pot descendir a gran profunditat. El blau es torna diametralment agut i no pot ascendir a gran altura.
L'equilibri ideal en la mescla d'aquests dos colors diametralment oposats està en el verd".
"La passivitat és la qualitat més característica del verd absolut, matisada per una espècia de saturació i autocomplaença. El verd absolut és en el camp dels colors el que en el social és la burgesia: un element immòbil, satisfet i limitat en tots els sentits".
Quan el verd absolut perd el seu equilibri, ascendeix al groc i cobra vida, joventut i alegria".
L'equilibri ideal en la mescla d'aquests dos colors diametralment oposats està en el verd".
"La passivitat és la qualitat més característica del verd absolut, matisada per una espècia de saturació i autocomplaença. El verd absolut és en el camp dels colors el que en el social és la burgesia: un element immòbil, satisfet i limitat en tots els sentits".
Quan el verd absolut perd el seu equilibri, ascendeix al groc i cobra vida, joventut i alegria".
Pàgines 75 i 77 del text de Kandinsky esmentat en el primer post.
Potser més encertat que comparar música i pintura a plànol i realitat, respectivament, fora intentar una comparació amb dos plans paral·les; però amb una radical diferència del que es pot considerar en geometria. La música i la pintura sí que tenen un punt en comú: l'emoció humana i la seva diversitat en infinites intensitats.
