"En aquests temps muts i cecs (1910), els homes donen importància exclusiva a l'èxit extern, es preocupen solament dels béns materials i celebren com una gran proesa el progrés tècnic que solament serveix i solament pot servir al cos. La forces purament espirituals són subestimades en el millor dels casos, o simplement passades per alt.Els famolencs i visionaris aïllats són ridiculitzats o menystinguts per anormals. Les poques ànimes que no s'enfonsen en el somni i senten un obscur desig de vida espiritual, de saber i de progrés, es lamenten desolades en mig del groller cor de materialisme. La nit espiritual es cenyeix més i més. Les tenebres grises cauen sobre les ànimes atemorides i els seus superiors, acusats i debilitats pel dubte i la por, s'estimen més, a vegades, el lent obscuriment a la sobtada i violenta caiguda en la negror".
Pàgina 29 del text de V. Kandinski: " De lo espiritual en el arte". (1910 amb afegits de l'autor de 1912. L'edició és l'esmentada en el primer post.
Bé, fins a aquest post ha estat aquest bloc. Crec haver recollit les cites més significatives del text. Significatives per a mi, clar. Caldria llegir-les en el seu context, per la qual cosa, en un dels posts, esmento com baixar-se una edició, distinta de la que jo tinc, del text complert. Crec que els gustos són educables, llegir aquest llibre et fa pensar, com a mínim, que el que Vassili Kandinsky feia era motivat per inquietats profundes i d'una enorme "necessitat interior" (dit en una expressió del propi artista i repetida una i altra vegada en el tex).
Seguint un aspecte de l'esperit del text, que no és altra que l'esperit de V. Kandinsky, he posat a sota de les cites algun tema musical, alguna música que d'alguna manera jo he relacionat amb les pintures aquí exposades.
Impressions, pensaments (o cosa semblant) suggerits pels quadres i les músiques, els he anotat per concloure cada post. Tot plegat per teixir com una peça de vestir (mínima, existent i transparent) de par a un contacte el més proper possible amb allò que fa surar elements que fan gaudir, essent allò que fa surar la singular vida de cadascú.
