ENTRE DOS SILENCIS

|
Els sis colors... configuren un gran cercle, com una serp que es mossega la cua (símbol de l'infinit i de l'eternitat). A la seva esquerra i a la seva dreta s'obren les dues grans possibilitats del silenci: la mort i el naixement.




Quant al costat d'una de les possibilitats de silenci, desitjaria jo, en el seu lloc, en el lloc del silenci, una semi-eternitat. Una eternitat únicament limitada pel costat del naixement. Res, cap justificació de la mort, en el fons, em val. Ni novel·lística, ni religiosa, ni narcòtica, ni filosòfica, ni estètica. És un fet del tot inexplicable. I necessàraiment acceptable i acceptat. No és, de cap manera un mal de tots per tant un consol de tothom. Sempre inèdita, sempre sobtada, sempre injustificada. Axí tot ha de quedar en un semi-anhel. No pot ser pas d'altra manera.