ÚLTIMA PUNTADA

|
"En aquests temps muts i cecs (1910), els homes donen importància exclusiva a l'èxit extern, es preocupen solament dels béns materials i celebren com una gran proesa el progrés tècnic que solament serveix i solament pot servir al cos. La forces purament espirituals són subestimades en el millor dels casos, o simplement passades per alt.
Els famolencs i visionaris aïllats són ridiculitzats o menystinguts per anormals. Les poques ànimes que no s'enfonsen en el somni i senten un obscur desig de vida espiritual, de saber i de progrés, es lamenten desolades en mig del groller cor de materialisme. La nit espiritual es cenyeix més i més. Les tenebres grises cauen sobre les ànimes atemorides i els seus superiors, acusats i debilitats pel dubte i la por, s'estimen més, a vegades, el lent obscuriment a la sobtada i violenta caiguda en la negror".
Pàgina 29 del text de V. Kandinski: " De lo espiritual en el arte". (1910 amb afegits de l'autor de 1912. L'edició és l'esmentada en el primer post.



Bé, fins aquest post ha estat aquest bloc. Crec haver recollit les cites més significatives del text. Significatives per a mi, clar. Caldria llegir-les en el seu context, per la qual cosa, en un dels posts, esmento com baixar-se una edició, distinta de la que jo tinc, del text complert. Crec que els gustos són educables, llegir aquest llibre et fa pensar, com a mínim, que el que Vassili Kandinsky feia era motivat per inquietats profundes i d'una enorme "necessitat interior" (dit en una expressió del propi artista i repetida una i altra vegada en el tex).

Seguint un aspecte de l'esperit del text, que no és altra que l'esperit de V. Kandinsky, he posat a sota de les cites algun tema musical, alguna música que d'alguna manera jo he relacionat amb les pintures aquí exposades.

Impressions, pensaments (o cosa semblant) suggerits pels quadres i les músiques, els he anotat per concloure cada post. Tot plegat per teixir com una peça de vestir (mínima, existent i transparent) de par a un contacte el més proper possible amb allò que fa surar elements que fan gaudir, essent allò que fa surar la singular vida de cadascú.

6 comentaris:

Marta Rieradevallink ha dit...

L'encant de l'art es troba en les emocions que et provoca.

MIA ha dit...

Endavant amb el blog! seguiré en contacte.

TEA 3 VES ha dit...

M´HA SORPRES EL TEU NOU BLOG PERO M´AGRADA ELS CAMBIS SON NECESARIS I SI ES PER MITJORAR, MITJOR...
EL QUE ESCRIUS I COMENTES DE KANDINSKY, ESCRITS DE FA 100 ANYS I SEMBLA QUE PARLIN D´AVUI...
TU HO ESCRIUS AMB MITJORS PARAULES M´AGRADA EN HORABONA JOAN.
UN AMIC JOSEP GARCIA.

rebaixes ha dit...

Sembla que ens tornem a trobar.M'ha alegrat veure el teu coment.I he vist que has canviat substanciosament el teu blog... No sé que és el millor.
Cada un amb el seu rol, El meu un passar dies el millor possible...
ja et posaré a seguidors per saber quan edites i almenys sucar en aquest
caldet teu en el que de vegades m'ofego.Gràcies per el rencontre. Bon fi de setmana. Anton.

Joan ha dit...

No, Anton i Josep aquest blog va ser, per dir-ho d'alguna manera, de tirada limitada; el vaig acabar amb aquest post. Volia jugar amb la música, la paraula i algunes obres de Kandinsky.
Gràcies a tots vosaltres pels vostres comentaris.
(Anton, l'últim comentari que he fet al teu blog l'he fet des del blog Anades i tornades (l'altre blog meu), no sé com és que ha sortit el teu comentari en aquest altre (algun embolic m'hauré fet)

Jordi Cirach ha dit...

Els homes, éssers d'interessos comuns potser cerquen més la felicitat, que no pas les lamentacions continuades.

Una cordial salutació i espero que t'interessin les meves recomanacions culturals!

L'imperdible de ℓ'Àηimα

>Jordi Cirach