MORTER DE VIDRE

IDEA, REALITZADA, PER A UNA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA.

2010-07-11T20:37:00.001+02:00

POWER POINT FET PROGRAMACIÓ

See more presentations by Joanmar | Upload your own PowerPoint presentations

ÚLTIMA PUNTADA

2009-06-21T14:47:00.013+02:00

"En aquests temps muts i cecs (1910), els homes donen importància exclusiva a l'èxit extern, es preocupen solament dels béns materials i celebren com una gran proesa el progrés tècnic que solament serveix i solament pot servir al cos. La forces purament espirituals són subestimades en el millor dels casos, o simplement passades per alt.

Els famolencs i visionaris aïllats són ridiculitzats o menystinguts per anormals. Les poques ànimes que no s'enfonsen en el somni i senten un obscur desig de vida espiritual, de saber i de progrés, es lamenten desolades en mig del groller cor de materialisme. La nit espiritual es cenyeix més i més. Les tenebres grises cauen sobre les ànimes atemorides i els seus superiors, acusats i debilitats pel dubte i la por, s'estimen més, a vegades, el lent obscuriment a la sobtada i violenta caiguda en la negror".

Pàgina 29 del text de V. Kandinski: " De lo espiritual en el arte". (1910 amb afegits de l'autor de 1912. L'edició és l'esmentada en el primer post.

Bé, fins aquest post ha estat aquest bloc. Crec haver recollit les cites més significatives del text. Significatives per a mi, clar. Caldria llegir-les en el seu context, per la qual cosa, en un dels posts, esmento com baixar-se una edició, distinta de la que jo tinc, del text complert. Crec que els gustos són educables, llegir aquest llibre et fa pensar, com a mínim, que el que Vassili Kandinsky feia era motivat per inquietats profundes i d'una enorme "necessitat interior" (dit en una expressió del propi artista i repetida una i altra vegada en el tex).

Seguint un aspecte de l'esperit del text, que no és altra que l'esperit de V. Kandinsky, he posat a sota de les cites algun tema musical, alguna música que d'alguna manera jo he relacionat amb les pintures aquí exposades.

Impressions, pensaments (o cosa semblant) suggerits pels quadres i les músiques, els he anotat per concloure cada post. Tot plegat per teixir com una peça de vestir (mínima, existent i transparent) de par a un contacte el més proper possible amb allò que fa surar elements que fan gaudir, essent allò que fa surar la singular vida de cadascú.

SONS INTERNS

2009-06-14T13:00:00.012+02:00

Traç blanc. V. Kandinsky

"Les ànimes famolenques marxen [de les exposicions] famolenques.
La gran massa passen per les sales i troba els llenços "bonics" i "grandiosos". "Els experts admiren la "factura" (així com s'admira a un equilibrista), assaboreix la pintura (tal com s'assaboreix una empanada)".
"L'home que podria dir alguna cosa a l'home no ha dit res, i el que podria escoltar no ha escoltat res. A aquest estat de l'art s'anomena "l'art pour l'art".
La destrucció dels sons interns, que són la vida dels colors, la dispersió de les forces de l'artista en el buit, és l'art per l'art.
A canvi de la seva habilitat, força inventiva i emotiva, l'artista busca la recompensa material. La satisfacció de la seva ambició i cobdícia es converteix en la seva meta. En lloc d'un treball profund i solitari dels artistes, sorgeix la lluita per aquest bens. Tots es queixen de l'excessiva competència i l'excessiva producció. Odi, partidisme, camarilles, gelosia, intrigues, són la conseqüència d'aquest art materialista desproveït de sentit.
L'espectador s'aparta tranquil·lament de l'artista, que no veu la finalitat de la seva vida en un art sense metes sinó que persegueix objectius més alts.
"Comprendre" és formar i atraure l'espectador al punt de vista de l'artista."

(Pàgina 24, en la INTRODUCCIÓ del llibre de V. Kandinsky "De lo espiritual en el arte", esmentat al principi d'aquest bloc)

"...sorgeix la lluita per aquest béns. Tots es queixen de l'excessiva competència i l'excessiva producció. Odi, partidisme, camarilles, gelosia, intrigues... Davant d'aquest desèrtic i familiar panorama, gens exclusiu dels artistes, és on m'agradaria col·locar, en el frontó de la seva entrada les paraules d'en Miquel Martí i Pol:

"Tot està per fer
i tot és possible"
(Clicar)

...a fi i efecte que les ànimes notessin, per simpatia, els harmònics que vibren en aquests versos.

LA MANCANÇA

2009-06-06T14:35:00.009+02:00

"Tota obra d'art és filla del seu temps, moltes vegades és mare dels nostres sentiments.
De la mateixa forma, cada període de la cultura produeix un art propi que no pot repetir-se. L'intent de reviure principis artístics passats pot produir, a tot estirar, obres d'art que són com un nen mort abans de néixer . Per exemple, no podem viure i sentir com els antics grecs. Els esforços per posar en pràctica els principis grecs de l'escultura, per exemple, solament crearan formes semblants a les gregues, però l'obra quedarà inanimada per a sempre. Una imitació sempre s'assembla a les imitacions d'un mico. El mico s'asseu i sosté un llibre davant els seus ulls, ell fulleja i adopta un aire de gravetat, però el sentit interior d'aquests moviments falta completament".

(Pàgina 21 del llibre de V. Kandinsky, de "Lo espiritual en el arte", esmentat en el primer post d'aquesta sèrie)

Vet aquí allò que podria ser el més temible per a un mestre i en certa mesura (en massa mesura?) no ho és: que manqui el sentit interior dels moviments de la lectura, de les lectures. Que prevaleixi abans la imitació, la copia, el nen calcat i exel·lent, que l'afavoriment del seu propi i personal moviment, respectant els seus personals ritmes acompassats en el temps, el temps que no s'hauria d'emportar pel davant la velocitat.

OBVI, SI NO S'OBLIDA

2009-05-30T15:16:00.017+02:00

"Quan tenim una conversa interessant amb una persona, intentem cercar en la seva ànima, busquem el seu rostre interior, els seus pensaments i els seus sentiments i no pensem que està utilitzant paraules que consten de lletres, que aquestes no són més que sons que exigeixen l'inspiració d'aire pels pulmons (part anatòmica), que produeixen una vibració per l'expulsió de l'aire a través d'ells i la col·locació especial de la llengua i els llavis (part física) i que, finalment arriba pel timpà a la nostra consciència (part psicològica) i obtenen un efecte nerviós (part fisiològica) , etc. Sabem que totes aquestes parts són completament secundàries, purament accessòries en la nostra conversació, que les utilitzem com a mitjans externs necessaris i que allò essencial del diàleg és la comunicació d'idees i sentiments. La mateixa actitud s'hauria d'adoptar davant l'obra d'art i així conquerir l'efecte directe i abstracte de dita obra".

(Pàgines 93 i 94 del text de V. Kandinsky esmentat en el primer post d'aquest blog)

Fent abstracció: busquem, en un interès compartit, a la persona de la qual són l'ànima, el rostre interior, els sentiments, les idees; i , per altra banda, allò que és comú i general a qualsevol, en moments compartits, no ens interessa per a res.
Des de l'altre costat d'aquest pensament, des de la part de l'ensenyant, què ensenyem? La descomposició de cada cosa, segons les seves parts? O fem, des de les parts, per afavorir l'interès per a la recerca d'aquesta composició, sempre inabastable completament, anomenada persona?

MOVIMENTS

2009-05-23T23:43:00.010+02:00

"... cada color posseïx quatre tons clau:

Calent, que pot ser:

clar
fosc

2. Fred, que pot ser:

clar
fosc"

"El calor o el fred estan determinats, en línies generals, per una tendència vers el groc o el blau". Aquesta tendència resulta en "un moviment horitzontal , en direcció vers l'espectador , quan el color és calent, en direcció oposada quan és fred".

"... l'altra parella de tons clau: la tendència del color a la claredat o a l'obscuritat. També aquí és produeix el moviment d'apropament o allunyament respecte de l'espectador, però no en forma dinàmica sinó en forma estàtica"
Pàgines 70 i 71 del text de Vasili Kandinsky, que per cert podeu baixar d'aquí (es tracta d'una altra edició, d'una altra editorial).

Els moviments, en música i no segons jo sinó més aviat segons el meu cos, van: des de la profunditat dels greus que absorbeixen l'oient fins portat-lo al fons on tot s'eixampla, i d'allí fins arribar, segons determinats aguts, a l'esgarrifança que recorra tot el cos en onades sobre la superfície de la pell.
Res millor, per considerar-ho de manera integral i vívida que escoltant els sons de l'orgue Hammond B3 portats de la mà i dels peus d'aquesta dona esplèndida.

ÈPOQUES

2009-05-22T19:12:00.005+02:00

"... quant a la nostra època plena de preguntes, intuïcions i hipòtesis i, en conseqüència, de contradiccions ... , es dedueix fàcilment que precisament la nostra època admet amb dificultat una harmonització sobre la base de diversos colors. Escoltarem les obres de Mozart amb enveja i amb simpatia plena de melangia. En el tumult de la nostra vida interior seran una pausa agradable, un consol i una esperança, però els escoltarem com sons d'un temps diferent, passat, en el fons estrany . La nostra harmonia consisteix en lluita de sons, equilibri perdut, principis que cauen, redobles de tambors inesperats, grans preguntes, impulsos aparentment insensats, batzegades esgarrades i nostàlgiques..." "La nostra harmonia descansa primordialment sobre el principi del contrast, que en totes les èpoques ha estat el principi més gran de l'art. El nostre contrast, no obstant, és interior i exclou tot recolzament -considerat entrebanc i superfluïtat- d'altres principis harmonitzadors".

Pàgina 85 del text de Kandinsky esmentat en el primer post

En últim terme, doncs, o harmonia, d'una mena o d'una altra, o renúncia.

ENTRE DOS SILENCIS

2009-05-19T21:38:00.009+02:00

Els sis colors... configuren un gran cercle, com una serp que es mossega la cua (símbol de l'infinit i de l'eternitat). A la seva esquerra i a la seva dreta s'obren les dues grans possibilitats del silenci: la mort i el naixement.

Quant al costat d'una de les possibilitats de silenci, desitjaria jo, en el seu lloc, en el lloc del silenci, una semi-eternitat. Una eternitat únicament limitada pel costat del naixement. Res, cap justificació de la mort, en el fons, em val. Ni novel·lística, ni religiosa, ni narcòtica, ni filosòfica, ni estètica. És un fet del tot inexplicable. I necessàraiment acceptable i acceptat. No és, de cap manera un mal de tots per tant un consol de tothom. Sempre inèdita, sempre sobtada, sempre injustificada. Axí tot ha de quedar en un semi-anhel. No pot ser pas d'altra manera.

SENSE

2009-05-16T10:13:00.006+02:00

"El negre sona interiorment com el no-res sense possibilitats, com el no-res mort després d'apagar-se el sol, com un silenci etern sense futur i sense esperança". "Exteriorment és el color més insonor, sobre el que qualsevol color, inclòs el de ressonància més dèbil, sona amb força i precisió. No com passa amb el blanc, sobre el que tots els colors perden so i a vegades es dissolen, deixant un to dèbil, sense força".

Pàgina 78 del text de Kandinsky. "De lo espiritual en el arte", esmentat en el primer post d'aquest blog"

Sense comentari.

IL·LIMITAT, CÀLID I POTENT

2009-05-12T19:31:00.010+02:00

"El vermell, tal com s'imagina, com color il·limitat i càlid té l'efecte interior d'un color viu vital i inquiet, però no posseeix el caràcter lleuger del groc que vessa, sinó una nota forta de gran potència i tenacitat. Aquest candor ple d'embranzida essencialment centrat en sí mateix i poc extravertit , és un signe de maduresa viril". "El vermell és molt ric i divers en la seva forma material. Imagineu quina gama: vermell saturn, vermell púrpura, vermell anglès, vermell granat en tons clars i foscos!".

Pàgines 78 i 79 del text de V, Kandinsky esmentat.

Dos versions d'aquest tema tan potent, com dos varetes d'un ventall de possibilitats sonores sempre persistents, tenaces. Es veu que hi ha una gran varietat de versions d'aquest tema musical dels germans Brecker (saxo, trompeta). Un ventall sempre extensible gràcies a la riquesa conferida per la il·limitada immensitat del que, en terrenys pràctics, està tan mal vist (un prejudici com un altre , per ser portat a l'excés de la programació mental que ens comença a caracteritzar): em volia referir a la improvisació; en aquesta peça, per cert, tan fermament i precisament estructurada.

SILENCI PLENARI

2009-05-09T10:58:00.008+02:00

El blanc "és el símbol d'un món, on han desaparegut tots els colors com a qualitats i substàncies materials. Aquest món està tan per damunt de nosaltres que no ens pot arribar cap so. D'allí ens bé un gran silenci, que representat materialment sembla un mur fred infranquejable, indestructible i infinit. Per això el blanc actua sobra la nostra ànima com un gran silenci absolut. Interiorment sona com un no-so, que pot comparar-se a determinades pauses musicals que solament interrompen temporalment el curs d'una frase o un contingut sense constituir el tancament definitiu d'un procés. És un silenci que no està mort sinó el contrari, ple de possibilitats. El blanc seria com un silenci que de sobte es fa comprensible. És el no-res juvenil, millor dit, el no res anterior al començament, al naixement. Potser la terra sonava així en els temps blancs de l'era glacial".

Pàgines 77 i 78 del text esmentat en el primer post.

Molt més a prop del blanc absolut, les possibilitats tenen una renovada oportunitat, però també alimentada pels silencis, blancs i plens de possibilitats, els silencis que escolten. Això absolutament més proper s'anomena amistat.

QUAN EL VERD PERD EL SEU EQUILIBRI

2009-05-07T19:49:00.010+02:00

"El groc es torna amb facilitat agut i no pot descendir a gran profunditat. El blau es torna diametralment agut i no pot ascendir a gran altura.
L'equilibri ideal en la mescla d'aquests dos colors diametralment oposats està en el verd".
"La passivitat és la qualitat més característica del verd absolut, matisada per una espècia de saturació i autocomplaença. El verd absolut és en el camp dels colors el que en el social és la burgesia: un element immòbil, satisfet i limitat en tots els sentits".
Quan el verd absolut perd el seu equilibri, ascendeix al groc i cobra vida, joventut i alegria".

Pàgines 75 i 77 del text de Kandinsky esmentat en el primer post.

Potser més encertat que comparar música i pintura a plànol i realitat, respectivament, fora intentar una comparació amb dos plans paral·les; però amb una radical diferència del que es pot considerar en geometria. La música i la pintura sí que tenen un punt en comú: l'emoció humana i la seva diversitat en infinites intensitats.

EL SO DEL BLAU

2009-05-06T21:18:00.012+02:00

"El blau és el color típicament celeste, que desenvolupa profundament l'element de quietud. Al submergir-se en el negre pren un caire de tristor inhumana, s'enfonsa en la gravetat, que no té ni pot tenir fi. Al passar a la claredat, poc adequada per a ell, el blau es fa indiferent com el cel alt i clar. Com més clar és més insonor, fins a convertir-se en quietud silenciosa , blanca. Representat musicalment, el blau cel correspondria a una flauta, el blau marí a un violoncel i el el blau més fosc als meravellosos tons del contrabaix; el so del blau és una forma profunda i solemne, és pot comparar al de l'orgue".

Pàgines 74-75 del text esmentat en el primer post; pertanyent, la cita, al capítol: "El llenguatge de les formes i els colors".

De cap manera, segons tinc llegit, Vasili Kandinsky, tractava d'expressar musicalment mitjançant formes i colors. Jo entenc que utilitzava la comparació musical de la mateixa manera que nosaltres podem utilitzar un plànol. En aquesta mena de representacions hi podem trobar indicatius de com arribar a un determinat punt, però el que jo sento quan realment estic en el lloc desitjat i representat en el plànol té poc a veure amb el que puc sentir mentre previament i fora del lloc ressegueixo la representació anhelada. Són experiències distintes, encare que no pas del tot desconetades, precisament.

CONTACTE ADEQUAT

2009-05-05T20:15:00.015+02:00

"En general el color és un mitjà per exercir una influència directa sobre l'ànima. El color és la tecla. L'ull el martell (que percudeix les cordes del piano). L'ànima és el piano amb moltes cordes. L'artista és la mà que, per aquesta o aquella tecla, fa vibrar ADEQUADAMENT l'ànima humana.
L'harmonia dels colors ha de basar-se únicament en el principi del contacte adequat amb l'ànima humana. Anomenarem a aquesta base principi de la necessitat interior". (El destacat amb majúscules és meu, el que està en cursiva és de Kandinsky).

Vasili Kandinsky, pàgina 54 del text esmentat en el primer post.

No dir altra cosa que invitar a aquestes tres accions poc habituals: contemplar, considerar i escoltar.

PREPARATIUS

2009-05-04T18:07:00.010+02:00

I
Deixaré, Marta, que aquest rampell de fer un nou blog passi de ser això, un rampell, per veure si qualla en alguna idea que, vibrant, li doni forma.

Els ingredients, la consistència, podrien ser els següents: cites de Kandinsky; les pintures d'ell, que segons ell mateix tenen una íntima relació amb la música, essent, l'esmentada intimitat, les emocions humanes.

Una cita, un quadre, un so i algunes paraules que ferien (aquesta seria la intenció) de lligam tot teclejant sobre un morter fet de lletres: això seria aquest blog.

És paraula, aquesta de "morter", que gaudeix de la gràcia de l'ambigüitat, de l'ambivalència i també hi ressona la terrible contrarietat, doncs tant hi pots fer, en els seus referents, un bon all i oli com certs preparatius per a un foc d'artificis; i tanmateix hi ressonen, en aquest mot, focs de caire destructiu. A aquests focs, el simbolisme de la paraula, i altres vehicles expressius, els mantindran al marge.

Morter de Vidre (que també pot ser un instrument de percussió), sona prou bé com a títol del blog.

S'agraeixen, a companyes i companys de blog, visitants i comentaristes, els ànims, voluntaris o involuntaris, donats.

II
Les cites que aniran apareixen en aquest blog seran extretes del text que és considerat, en general, com el més important de Vasili Kandinsky. El llibre de què disposo és el següent: "Kandinsky. De lo espiritual en el arte". Editorial Paidós. Col·lecció: Pidós Estética. Les cites seran traduïdes, amb poc o més encert, al català. La música sonarà, a vegades acompanyada de les imatges de qui toqui; altres sense: el so sonarà pur i prou. Sempre una pintura de Vasili. I modèstia a part, intentaré, per lligar tot a això, fer anar la mà de morter d'alguna paraula "pròpia".

Que aquest all i oli es talli és cosa, que com passa en altres coses de la vida, pot passar. Que arribi a quedar ben lligat, es cosa que també, com altres salses de la vida, pot ocórrer.